estiu del 68

Viatjar té arrels profundes en mi.  Breu: teníem catorze anys, aquell estiu un agrupament escolta de Ginebra va proposar –nos un intercanvi  i a casa no m’hi van deixar anar.  Encara ara no sé del cert, si eren les cinc mil pessetes que valia el viatge o que els hi semblava que érem massa petites, o les dues coses alhora. Recordo que vaig tenir un disgust gros pel fet, però també, i molt, perquè no en vam enraonar. Apuntaven uns anys complicats i conflictius amb els pares, en diríem adolescència i que els temps estaven canviant. Era l’estiu del 68. 

carta al temps

carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda del 28 de novembre 1965


Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, sobretot si ens hi poguéssim quedar.

Ja hem aprés que encara que estiguis sempre a punt o que ho provis tant com puc, i no sempre te’n surtis, val la pena.
Cantàvem amb el poeta “se hace camino al andar” i ara sabem o intuïm que no són només ells, els i les poetes, qui quan s’acosten a Ítaca, s’han fet savis bo i anant-hi.

Sumant colors, roig, verd, violeta o groc al nostre particular arc de Sant Martí, les tonalitats grises han anat agafant matisos, 
     i el gust per escoltar 
         i les absències 
             i  ...





En aquell 1965 en Joan Sales tenia 53 anys i la Mercè Rodoreda 57.
Ara, 2018, jo en tinc 63 a punt de fer-ne 64.

remenat aquí i allà, he trobat obra plàstica de la Mercè Rodoreda, 

 una petita mostra.