Viatjar té arrels profundes en mi.
Breu: teníem catorze anys, aquell estiu un agrupament escolta de Ginebra
va proposar –nos un intercanvi i a casa
no m’hi van deixar anar. Encara ara no
sé del cert, si eren les cinc mil pessetes que valia el viatge o que els hi
semblava que érem massa petites, o les dues coses alhora. Recordo que vaig
tenir un disgust gros pel fet, però també, i molt, perquè no en vam enraonar.
Apuntaven uns anys complicats i conflictius amb els pares, en diríem
adolescència i que els temps estaven canviant. Era l’estiu del 68.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada