I si fos una flor ?

FLOR DE FOC

Surt de la pinassa, en forma de paraigua: o sigui de bolet. I es passeja tant com pot, que no és gaire, perquè es de mena feixuga... I tot d'una un determinat dia, una determinada hora, un determinat moment, sigui perquè el sol crema, sigui perquè l'any ha arribat al punt més alt de la claror, li surten flames tot al voltant... Corre esperitada xiulant i giravoltant com una baldufa... i mor en el foc tot fent-se creus que tanta alegria hagi acabat en una estesa de carbó. 










LA FLOR DELS MIL ULLS

fet per en Gerard Martí 

Surt als marges de les rieres que ja oloren el mar. La planta és tota ella una mica maldestre i desmanegada. Les flors obertes tot l’any, això sí, només quan hi ha claror, voldrien no  perdre-se 'n ni una. Són blanques, un nucli fosc, pètals fins com pestanyes i miren lluny, enfoquen buscant diferències, tafanegen, s’esgarrifen, voldrien plorar cap enfora, de vegades jutgen amb severitat, busquen, i potser ni se’n adonen del petó o les pessigolles que li fa la papallona –vida curta- o de com exagerava l’amic quan la va batejar.