dimecres, 29 de novembre del 2017

Notes d'un dimecres a la tarda


M’agrada la natura i mirar el cel, però més enllà de quatre arbres, tres
arbustos, mitja dotzena de plantes i les constel·lacions més conegudes, no se posar nom a gaire res. Els poemes i el text que avui hem treballat i l’ajut del gran llibre que pot ser l’ordinador m’han passejat, tot descobrint o retrobant flors, fruits, paratges concrets i petits o l’estrella perduda en el cel, porta oberta de l’univers que és infinit.

L’home tafaner, estudiós, inventor, té resposta per tot? Una humil, menuda herbeta li recorda cada dia que conviu amb el misteri, amb la poesia, amb eixams de mons formiguejant.  

La humilitat còsmica que veu Roger Mas en els versos de Verdaguer,  la suau tendresa de l’angelet, la tossuderia del cactus ... una tarda plena.  













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada