El tiet Toni, germà petit de la meva mare, i l’Amàlia, la tieta Amàlia, es casaven a Montserrat.
La meva germana i jo estrenàvem abric de quadres blancs, blaus i vermells
(*) i unes sabates negres de xarol.
Dinàvem a la Colònia Puig (**). A les postres la canalla jugàvem i corríem
amunt i avall, i jo vinga a caure. “Està molt esvarada, l’hi ha pujat al cap el
dit de xampany que l'hi ha donat l’avi Antonio” deien.
No i no, eren aquelles sabatetes de xarol, molt boniques, sí, però amb una
sola massa llisa.
Esvarada? No, neguitosa, dissabte abans de plegar la N i jo ens havíem
estirat les trenes i demà ens retrobaríem a l’escola.
* ens l’havia fet la Inés, una amiga
molt amiga de la meva mare que feia de modista a Barcelona
** baixant del monestir cap a
Monistrol, molt a prop del convent de
les benetes.
*** jo tenia 5 anys i mig i l’Àngels, la meva germana acabava de fer-ne 3. La tieta en tenia 22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada