Montse,
em preguntes com m’ho faig, si m’enyoro, si he fet amics i d’altres coses
que ja et contestaré quan torni.
No és fàcil, res és fàcil, el cuartel té una doble tanca, la pròpia i
una segona que és la mateixa ciutat. L’àvia quan ens explicava com era la vida
a la colònia, allà a Roda, ho deia moltes vegades, no anàvem a la fàbrica ,
petits i grans sempre érem a la fàbrica.
Però no pateixis, com a casa, ell hi és, cada dia, cada nit, sí el vent
bufa fort l’olor i tot ens arriba. Soldat de terra? no, el mar, ell, que no és
de ningú, fa que ni aquí em senti del tot estrany, i té mèrit, molt mèrit.
Un petó germaneta.
ara en diríem caserna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada