Anava tard, m’havia entretingut a casa encantada rumiant com organitzaria el matí. A bon pas he anat a buscar el tren, de fet a esperar que el tren ens busqués a mi i a uns quants més. Al vagó érem molts, cadascú en el seu mon, uns escoltant música, d’altres mirant el mòbil, algú dormint , una parella ensucrada, estudiants repassant els apunts, i dues xicotes que s’explicaven, en veu molt alta, la darrera discussió amb el seu cap.
A l’Arc de Triomf
el tren s’ha buidat, i una filera esfilagarsada ens ha abocat al carrer.
Per un caprici dels déus, uns instants de silenci absolut, meravella breu, ens han donat la benvinguda. Era com si el dia recomences en aquells instants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada