Els pares van viure a casa dels avis aquells primers anys i jo, que sóc la
gran, hi vaig néixer. Sóc filla de Sant Adrià.
La casa dels avis era amplia i assolellada, a tres vents, i el jardí molt
gran: baladres, marialluïsa, romaní, llorer, julivert, un eucaliptus , la
filera de pins,..., ara que en faig el repàs me´n adono, moltes plantes
aromàtiques.
Sempre havien tingut gos, el Xut
quan jo era molt petita, la Cuca uns anys
després, i tortugues de terra, tan misterioses elles.
Els gats, com les orenetes eren passavolants. Ells passejant independents, sense
ser ben bé d’enlloc, pels murs de tàpia que envoltaven el jardí. Elles
anunciant el bon temps, estiuejaven sota teulada.
I un altre dia us parlaré de la impremta, l’avi era impressor, el despatx, el taller, l'olor de
tinta, els retalls de la guillotina, els calaixets plens de lletres. O potser dels camps d’en Pere, de can Renom,
la fàbrica del Búfalo, la rambleta al costat del riu, la placeta Macià, l’envelat de festa major
o de cal vaquer.
Un altre dia
La humilitat còsmica
que veu Roger Mas en els versos de Verdaguer,
la suau tendresa de l’angelet, la tossuderia del cactus ... una tarda
plena. 
